Còrsega podria ser fàcilment descrita d’aquesta manera: l’illa dels contrastos. Muntanyes escarpades i dramàtics penya-segats caient en picat al mar formen gran part del paisatge. A més també és una illa de forts contrastos culturals, una espècie de barreja 50% francesa i 50% italiana, però 100% corsa. I no és d’estranyar.
Els corsos tenen una història turbulenta. Dominada pels romans i atacada múltiples cops per bàrbars, bizantins i àrabs entre d’altres, fou considerada feu papal fins que el Papa de l’època la passà al Marquesat de Toscana. Un dels seus successors la va voler recuperar al cap d’uns quants anys amb l’ajuda de la República de Pisa, que se l’apropià l’any 1091. El 1284 Pisa va entrar en declivi al perdre una guerra contra Gènova, que s’annexà l’illa, patint algunes incursions catalano-aragoneses, fins l’any 1755, quan va ser declarada independent com a República de Còrsega. L’any 1769, però, va ser conquerida per França, i des d’aleshores que en forma part.
Si alguna cosa sap fer bé el centralisme francès és anar-se menjant les llengües i cultures minoritàries del seu territori. Van aplicar el famós divide y vencerás i van separar l’illa en dos departaments, que els corsos van triar no abolir (provant l’èxit de la tàctica francesa) en un molt ajustat referèndum l’any 2003. Els nacionalistes corsos van obtenir un 30% dels vots a les últimes eleccions, i el grup terrorista cors FNLC va dissoldre’s el juny d’aquest mateix any 2014.
La llengua corsa, que també es parla al nord de Sardenya, és molt més similar a l’italià que al francès. Com amb el català al Rosselló, el francès s’ha menjat al cors, i tot i que escrit el veus a tot arreu, el cors parlat només el vam sentir a les parts més centrals de l’illa, allunyades de la costa. Poc a poc, per això, les entitats públiques l’estan intentant recuperar, amb un augment de la presència del cors a les escoles i la recuperació de la Universitat de Còrsega l’any 1981.
No hi ha cap dubte que els corsos són gent amb una identitat i un caràcter propis molt, molt forts. Ara bé: a vegades costa veure’ls de bon humor!
Com arribar-hi
Actualment és més fàcil arribar a Còrsega que no pas fa uns anys, quan només hi havia vols des de França i els preus dels ferris eren prohibitius. Tenint en compte que és ideal tenir un cotxe per moure’s per l’illa, podríem resumir les maneres de fer-ho en tres:
-
- La barata: agafar un ferri des de França. Hi ha tres ciutats d’on en surten: Marsella, Toló i Niça. Des de Catalunya estan a menys de 5 hores, i el ferri pot arribar a costar menys de 100€ per persona incloent-hi vehicle. El que pot ser car és la gasolina i els peatges a França. Les companyies:
- La normal: en avió i cotxe de lloguer. Vueling compta amb vols directes des de Barcelona a Bastia a uns preus acceptables, a partir d’uns 40€ per trajecte, en època d’estiu. Allà, però, el lloguer del cotxe pot rondar els 60€ al dia, sense comptar la gasolina.
- La exxtra: ferri fins a Sardenya amb Grimaldi Lines, des de Barcelona. Un cop allà, conduir fins a Santa Teresa de Gallura i agafar un altre ferri cap a Còrsega. Només per a les butxaques més atrevides.
Descobreix-ne més de l’illa
Còrsega a fons (en construcció)
Crònica del viatge en video:
- D’Île-Rousse a Bunifaziu:
Descarrega’t els mapes de les rutes en cotxe per imprimir o pel que et vingui bé:
Còrsega, illa sencera- La Balagna, poblets i artesans
- La costa nord-oest, la més salvatge
- La costa sud-oest, exclusivitat i bellesa
- La costa est i el centre, relax, rius, gorgues i muntanyes
- El Cap Cors, la Còrsega més recòndita
Aquests mapes no pretenen ser res més que indicatius, i no reflecteixen tot el que es pot veure sinó només el que nosaltres vam visitar.
No els utilitzeu per a moure-us ni els seguiu al peu de la lletra; exploreu i aneu als llocs menys transitats!
Viatgisme 