El millor: Nonza i el Cap Cors
Amb unes impressionants vistes, el poble de Nonza, a 120m d’alçada sobre el mar, és difícilment comparable a qualsevol altre. Compta amb varis monuments com l’església o la torre, transformada en una espècie de museu, i el lloc del restaurant del costat és espectacular (clica per veure imatge). El centre és petit i compacte, i molt cors. La seva platja està molt buida, però, ja que és poc recomanable banyar-s’hi. Està bàsicament composta per residus d’una mina d’asbest propera, que va tancar a l’any 1965, però va arribar a fer créixer aquesta platja (i altres de properes) fins a 300m amb restes del procés, que llançava al mar. Això va inutilitzar el petit port del poble, ara en ruïnes.
De totes maneres el Cap Cors està ple de platges. I si no t’agraden, tens muntanyes, pobles, rutes… Costa acabar-se’l. Això, i la seva autenticitat, fan que l’hàgim triat com el millor de Còrsega!
Els millors pobles
Històricament, els pobles a Còrsega s’han situat lluny de la costa, a no ser que fossin fortificats, i lluny dels rius. La primera per evitar els atacs dels pirates, i la segona per a allunyar-se de la malària, que va ser molt present a l’illa cap a l’Edat Mitjana i que era (i és) transmesa a través de picades de mosquit, molt presents als cursos fluvials. D’aquest tipus de pobles, situats no a les valls sinó a les vessants de les muntanyes, se’n diuen villages perchés, o pobles penjats.
Sant’Antoninu, village perche, al cap-damunt d’un turó de la Balagna amb el mar a un costat i les muntanyes a l’altre. Hi ha pàrquing (2€), i en temporada alta pot estar a petar.
Erbalunga, com una llàgrima de terra dins el mar, sembla que floti, amb l’illa d’Elba a l’horitzó. Fàcil arribar-hi amb autobús des de Bastia.
Tota la resta. Hi ha tanta quantitat de poblets que és impossible no deixar-te’n algun!
Sant’Antoninu
Les millors ciutats
A Còrsega no hi ha ciutats grans. La capital, Ajaccio, ronda els 65.000 habitants, i potser és gràcies a la petita població que l’illa s’ha pogut mantenir tan verge com fins ara, tot i les invasions estiuenques de turistes nacionals.
Bonifacio (Bunifaziu en cors) sembla impossible, construïda sobre uns penya-segats a 100m de l’aigua i amb un fiord al més estil noruec. Feu de la jet-set, alerta, que els seus preus són alts!
Sartène, o Sartè, “la més corsa de totes”. No enamora exteriorment, però sí ho fa el seu casc antic, és autèntica i desprèn molta vida. La zona muntanyosa del voltant val la pena. Corte, capital històrica de l’illa, n’és una alternativa similar.
Bastia, capital del departament de l’Alta Còrsega i rival d’Ajaccio, sempre ha estat mirant més cap a Itàlia que cap a França, i es nota.
Bunifaziu
Les millors platges
La platja de Piantarella, al sud. Amb aigües turqueses, compta amb un xiringuito guapo, esports aquàtics i illes on anar-hi nedant (o caminant!). La veïna Petit Spérone no es queda curta.
El Cap Cors s’assembla, en certa manera, al Cap de Creus. Hi ha tantes platges, i està tan lluny de tot, que és fàcil trobar-ne una d’ideal i que no estigui a rebentar de gent.
Les platges de Palombaggia o Santa Giulia són de les de més fama, amb sorra blanca i aigües paradisíaques. Són espectaculars, però a l’estiu no s’hi cap.
La millor muntanya
L’Alta Rocca, lloc perfecte on perdre’s per les rutes i pels poblets, i admirar les gegans i montserratenques Agulles de Bavella.
Rius i gorgues. A Còrsega n’hi ha a pilons. Vam provar les dels rius Solenzara i Restronica, amb infinitat de piscines seguint els rius. Entre setmana, al juliol, no hi vam trobar gaire gent!
La carretera de Partinello a Piana fa por. Amb prou feines hi passen dos cotxes, i si et despistes t’estimbes. Ara bé, les vistes valen la pena i hi ha bastants camins per la zona, alguns que baixen més de 400m fins a les cales més amagades.
Banyistes al riu Solenzara
Els racons més allunyats
Tot i poder estar plena de gent, durant la temporada turística hi ha molts llocs on allunyar-se de les multituds i gaudir d’una mica d’espai, ja sigui sols o en companyia!
Entre els penya-segats de l’est de l’illa, prop del Golf de Porto, hi trobem Girolata. A aquest poble no hi arriben carreteres: o s’hi va a peu o pel mar. Tot i això, no espereu estar-hi sols!
Al nord més nord del Cap Cors hi trobem els dos pobles corsos més septentrionals: Tollare i Barcaggio. Només això i la natura.
A Chisà, al final d’una carretera molt llarga, no hi trobareu res més que tranquil·litat, i unes gorgues molt maques i molt buides.
Girolata (Viquipèdia)
Evidentment, totes aquestes propostes són només una opinió i només triades d’entre els llocs que vam visitar. Sens dubte n’hi ha d’altres de bones i possiblement millors, així que visita el que vulguis i ves una mica, com en diuen en anglès, off the beaten track!
Viatgisme 