Nikšić i la Badia de Kotor
Dia 4
Ens vam despertar nevant. Després d’esmorzar al costat de la llar de foc, en Goran va decidir que abans de marxar ens portaria a un lloc que ell coneixia on es veia el Canyó del Tara en la seva màxima esplendor. El valent d’en Goran va considerar que no eren necessàries les cadenes, ell que portava pneumàtics d’hivern. Vam encallar el cotxe en un caminet amb la neu a l’altura del cap, i no vam poder seguir. Ens va oferir dur-nos-hi ell, però nevava massa i abans d’haver d’abandonar el cotxe vam preferir marxar. Una llàstima!
El camí de Žabljak a Nikšić va ser bastant infernal. La carretera era bona, però nevava pels descosits. Absolutament tot era blanc, i el terra es confonia amb el cel: no hi havia horitzó. Quan semblava que baixàvem i deixava de nevar i plovia, tornàvem a pujar cap a la neu. Semblava que el cotxe no aguantaria, però finalment vam arribar a Nikšić, i seguia plovent.
Després de deixar les coses a l’hotel, vam enfilar cap al Monestir d’Ostrog, un monestir ortodox bastant impressionant enganxat al vessant d’una muntanya, dinant de camí al monestir. Baixant vam parar a Danilovgrad, un poble força soviètic i tristot creuat per un riu, abans de tornar a Nikšić per acabar el dia plujós.
Dia 5
Avui feia bon dia. Al matí vam visitar el que no havíem vist de Nikšić: el centre, la Catedral de Sant Basil d’Ostrog, el Palau del Rei Nikola i la Fortalesa de Bedem. Ens va agradar la ciutat, la 2ª del país pel que fa al número d’habitants. Havíem llegit que no valia la pena, però la vam trobar força més atractiva que Podgorica.
Al migdia vam anar direcció sud. De camí vam desviar-nos un moment per entrar a Bòsnia, però a la frontera no ens van deixar passar per falta d’uns papers i vam haver de girar cua. Després d’un trajecte no pas llarg i amb bona carretera, l’espectacular Badia de Kotor s’obria davant nostre després d’un túnel.
La Badia, que té una forma molt curiosa, compta amb uns quants pobles a les ribes, d’estil venecià (ja que va estar sota el domini del Regne de Venècia més de 400 anys), que eren preciosos. Perast espectacular, i d’altres com Risan i Ljuta molt bonics, amb aigües calmades i cases gairebé dins l’aigua. A Kotor, on teníem l’hotel, hi vam passar la tarda: un poble molt bonic i molt venecià, amb un casc antic emmurallat a l’estil Dubrovnik. La muralla s’enfila a la muntanya del darrere de Kotor com la Gran Muralla Xina, i en 40 minuts pots arribar a la part superior. En definitiva: val molt la pena!
Perast, a l’esquerra, amb les dues illes-ermita a les que pots arribar en vaixell taxi. A la dreta, l’església de St. Nicolàs de Kotor, amb les muralles al fons.
Viatgisme 