Des de Kotor fins a Bar per la costa
La idea que teníem per a fer aquest tram era passar per l’interior: fer l’espectacular carretera de Kotor fins a Cetinje, passant pel Parc Nacional de Lovćen, per acabar baixant a la costa un altre cop. De totes maneres ja n’estàvem farts de muntanya, i vam decidir fer el trajecte per la costa, d’altra banda molt més ràpid i còmode. Així doncs, vam travessar el túnel del sud de Kotor per anar a la costa i vam començar amb una mica de la Península de Luštica, amb unes vistes espectaculars a la Illa de Nostra Senyora de la Mercè (Gospa od Milosrđa).
Aquesta península és segurament el punt de més difícil accés de tota la costa de Montenegro, degut segurament a l’escassa població i al fet que no ve de pas per anar enlloc. Tampoc ens hi vam endinsar gaire, de fet. Vam fer una mica de la costa nord fins a Bjelila, que mira a dins de la Badia de Kotor, i vam creuar la península per anar a la Platja de Pržno, a la banda de mar obert. Una llàstima que hi haguessin tantes construccions; un pèl més verge i aquesta cala seria molt maca.
La següent parada era Budva, potser un Tossa de Mar a la montenegrina: un centre turístic força desenvolupat, però amb un casc antic venecià emmurallat i molt ben conservat. Aquí vam tenir problemes amb el parquímetre (l’únic lloc on hem pagat per aparcar en tot el país), però vam poder visitar el casc antic i prendre uns sucs sota el sol a la bonica platja enganxada a la muralla.
Seguint cap al sud hi ha el que s’anomena la Riviera de Budva: pobles turístics on els russos adinerats venen a fer les seves vacances tot-inclòs, i poblets més petits amb el seu encant. El poble de Pržno (res a veure amb l’anterior platja) era perfecte per dinar a 1ª línia de mar, però els preus cars (per Montenegro) de les cartes ens van fer enrere. Vam trobar un bon lloc prop de Sveti Stefan, una illa-resort unida a la costa artificialment on l’accés està prohibit als no clients (pijisme màxim).
La pròxima parada abans de Bar era Petrovac, un poble del qual n’havíem vist fotos i semblava prou bonic. El problema era que les fotos eren anteriors a la massificació que s’hi estava duent a terme, amb 3 edificis immensos construint-se ben a prop de la platja. De totes maneres, aquesta platja i el passeig marítim eren molt agradables, i semblava un lloc de vacances per a famílies amb nens. A més, tenia un entrant de roca al mar des d’on feia pinta que a l’estiu la gent saltava a l’aigua, i hi havia una espectacular illa amb una ermita mar endins.
Al cap de res ja érem a la última parada: Bar. Una ciutat industrial que, en definitiva, no val res. És una ciutat estil Podgorica, però a la costa: plena de blocs d’apartaments soviètics, carrers amples pels cotxes i alguna zona verda, però amb allotja-ment barat! Té un port molt industrial, amb ferris a Itàlia, i és la principal connexió amb el mar de Sèrbia, ja que aquí acaba la via que arriba fins a Belgrad. Vam tenir sort i vam arribar a temps per veure la posta de sol: un bon final per un gran dia!
Viatgisme 