Brasil és un país immens. Dintre les seves fronteres s’hi troben ecosistemes molt diferents entre ells, des de la sabana brasilera (cerrado) fins a la selva amazònica, i molts d’altres. Això comporta una gran varietat de productes de la terra, que són molt poc coneguts a Europa. Entre ells destaquen les fruites, la majoria d’origen amazònic, moltes de les quals conegudes com a “superfruites” degut a les seves excel·lents propietats. Aquí farem un repàs sobre les més fàcils de trobar!
Fruites al Mercat de São Paulo
Açaí wiki
La reina de les fruites i dels postres brasilers. Aquesta baia similar al raïm prové d’una palmera nativa del país i molt estesa per les zones amazòniques; de fet, és el primer producte en volum de negoci després de la fusta. D’ella se n’extreu una gran quantitat de productes, però el que més trobarem a Brasil és el postre fet d’açaí: una espècie de batut-granissat, força espès, de color lila i molt fresc. El barregen sobretot amb llesques de plàtan, granola (flocs de civada) i llet condensada, i se’l mengen en quantitats sorprenentment grans. Però no és d’estranyar: les seves propietats són excel·lents, és un estimulant i és deliciós. El trobarem en moltes mides (normalment de 200 a 500 ml) i el poden servir no copo (en un got, més barat) o na tigela (en un bol). En definitiva, una delícia que no vam poder parar de menjar!
Açaí a la palmera
Açaí no copo
Guaiaba wiki
La guaiaba és de les més famoses d’aquestes. Crua sense tractar és molt difícil de menjar, ja que té una infinitat de pinyols a l’interior, a l’estil síndria (però molt més durs), i té altes quantitats de les vitamines A, B i C. En canvi de sucs en trobarem gairebé sempre, i és molt present a la pastisseria i als dolços. Se’n fa goiabada, una espècie de codony de guaiaba, exactament com el guayabate mexicà però sense una textura tan “sucrosa”. Molt dolç, però molt bo!
Guaiaba
Cupuaçú
Cupuaçú wiki
El cupuaçú és un fruit blanquinós d’un arbre tropical del mateix nom, emparentat amb el cacau. Normalment el trobarem en sucs, amb un gust estil pera-plàtan una mica esbravat. També se’n fa mantega, i un dolç similar a la xocolata blanca.
Graviola wiki
Amb un gust que pot recordar al préssec, en trobem als sucs, gelats i dolços, i té alts continguts en vitamines, sobretot de la C. Es diu que cura el càncer, tot i que no hi ha proves científiques al respecte. A Catalunya en podem trobar als supermercats llatinoamericans, sobretot en sucs, amb el nom castellà: guanábana. És un parent molt proper de la xirimoia.
Graviola
Acerola
Acerola wiki
D’aspecte similar al que tindria una barreja entre una cirera i una poma, és un pèl amarga, a l’estil pomelo. Si ens la bevem en un suc segurament haurem d’afegir-hi sucre. Originària de la Península del Yucatan, és coneguda per ser extremadament rica en vitamina C, contenint també les vitamines A, B1, B2, i B3 i altres components d’alt valor antioxidant.
Buriti wiki
La palmera i el fruit anomenats buriti són importants per l’economia de les zones on creix. De la palmera se n’extreuen unes fibres que serveixen per a fer de tot, des d’hamaques a barrets i penjolls. El fruit té un gust no gaire fort i “ni bo ni dolent”, però d’aspecte és molt cridaner: és vermell fosc per fora, amb unes escates petites que quan cauen deixen veure el taronja fort del fruit.
Buriti
Bacurí
Bacurí wiki
Similar a la graviola però sense tant de gust, el bacurí és el fruit d’un arbre del mateix nom endèmic dels boscos amazònics, molt ric en fòsfor, ferro i vitamina C.
Altres
Evidentment hi ha moltes més fruites, a part de totes aquestes, com la carambola i el cacau (fruit), i empelts rars, com el kiwi-plàtan, però són difícils de trobar. Veurem, també, molta papaia i molt maracujà, espectaculars els dos. Del segon se’n fa un pastís de formatge que no podreu evitar devorar, que venen a les paradetes de carrer a llocs com Paraty i Ilha Grande. De coco en veurem dels dos tipus: un com a beguda, per la seva aigua interior, ben refrescant, tot i que a vegades fallen; i l’altre sobretot en dolços com la cocada, un trinxat de coco barrejat amb llet condensada i potser amb algun altre gust.
Pel que fa a les fruites a les que estem més acostumats trobarem sempre síndria i plàtans deliciosos, i el mango no es queda curt. Les maduixes, en canvi, normalment les tenen congelades (potser perquè quan hi vam anar no n’era l’època). De fruites cuinades trobarem molt sovint el plàtan i la pinya, molt bons tots dos.
On comprar-ne?
A tot el país s’hi poden trobar gairebé totes les fruites, si bé és obvi que, com més aprop de l’Amazones ens trobem, més facilitat tindrem de trobar-ne. L’açaí és el postre més popular i es troba a absolutament tot arreu en botigues sovint dedicades exclusivament a ell. La papaia, síndria, plàtan i meló es troben sempre a l’esmorzar, pel carrer trobarem paradetes on comprar dolços de coco i de gelats en trobarem de tots els gustos. De sucs també, i de dos tipus: acabat d’exprimir (més car) i a base de polpa (més barat), un concentrat congelat de la fruita. D’aquest segon, com és normal, sovint n’hi haurà de molts més tipus.
Segurament, on trobarem més varietat de fruites fresques i sucs és als mercats, i en concret al Mercat de São Paulo, ara bé: cal vigilar amb els preus de les fruites que es paguen per pes si no volem que ens treguin un ull de la cara!
Viatgisme 