Brasília, condemnada al fracàs?

Brasília, inaugurada l’any 1960, és l’esperpèntica i futurista capital de Brasil. Un seguit de grans avingudes s’entrecreuen seguin dos grans eixos principals, que divideixen la ciutat en quatre zones. Les primeres impressions no són bones: poques voreres, avingudes amb molts (molts!) carrils, poca cohesió al paisatge… Ara bé, només cal esforçar-s’hi una mica per a descobrir les parts agradables d’aquesta jove ciutat. Brasília et deixa amb una sensació agredolça, potser pel que podria haver arribat a ser i que no és, potser al veure que les intencions eren bones però que s’han quedat a mitges.

Des de l’any 1763 fins al 1960, Rio de Janeiro va ser capital de Brasil. En aquest temps, recursos i economia tendien a estar centrats a les zones del sud-est del país, molt lluny d’altres parts de Brasil. A l’any 1827 va néixer la idea de moure la capital, situada en una àrea d’importància econòmica i molta població, a una zona més cèntrica del país, despoblada i pobre, per a afavorir-la. El President Juscelino Kubitschek, del que en veurem nombroses referències per tota la ciutat, va iniciar la seva construcció l’any 1956 al cèntric estat de Goiàs de la mà de l’urbanista Lucio Costa (que va guanyar el concurs, amb 5.550 inscrits), i el cèlebre arquitecte Oscar Niemeyer, i el paisatgista Burle Marx. Brasília sencera va ser construïda en 41 mesos.

La ciutat està dividida en un seguit de blocs numerats i sectors assignats a diferents activitats de manera lògica i en forma d’avió, en teoria per a una millor orientació però que a la pràctica l’únic que aconsegueix és impossibilitar-hi la vida sense cotxe. Els centres de les tres branques de poder del Govern del Brasil són a la ciutat: Presidència, Congrés Nacional i Tribunal Federal Nacional. La ciutat compta també amb 124 ambaixades, i va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO per la seva arquitectura modernista i plantejament urbanístic únic.

Com arribar-hi i moure-s’hi

Evidentment, la capital de Brasil està molt ben comunicada per aeroport i carretera:

Amb avió: l’aeroport de Brasília (BSB) té vols a absolutament tot el país, i dos directes a Europa.

Amb autobús: també des de qualsevol ciutat capital estatal i fins i tot internacional, però ens assegurem la tira d’hores a la carretera. Com sempre, els bitllets es poden comprar molt fàcilment a BusBud.

Al ser una ciutat tan poc feta per anar a peu, podem llogar un cotxe per no gaire, fer un tour privat amb un taxi o pujar al bus turístic. Aquesta última opció és la que recomanem: per uns “mòdics” 100 R$ recorrerem els principals monuments en un bus puja-i-baixa. Podem comprar els tiquets a l’entrada del centre comercial Brasília Shopping.

QUÈ VEURE-HI

Congresso Nacional

Catedral Metropolitana

Niemeyer
L’arquitecte Oscar Niemeyer va ser l’encarregat de dissenyar els edificis més emblemàtics de la ciutat. Segurament el punt més conegut sigui la Praça dos Três Poderes: seu del Palácio do Planalto (execitiu), el Congresso Nacional (legislatiu), i el Supremo Tribunal Federal (judicial). El Palácio da Alvorada, amb unes columnes tan característiques de Niemeyer, és la residència oficial del President del Brasil, amb una gran piscina i jardins. Tampoc es poden obviar la hiperbòlica Catedral Metropolitana i el veí Museu Nacional. Cal recordar que, si aquests edificis semblen futuristes avui en dia, van ser ideats fa més de 50 anys!

Palácio da Alvorada

Torre de TV i mercat

Interior de la Catedral Metropolitana

Eix Monumental
L’Eixo Monumental és la immensa avinguda que recorre la capital i la divideix en els Sectors Nord i Sud. És bàsicament l’artèria principal de la ciutat (juntament amb l’Eixo Rodo-viário, que divideix E-O), i que va des de la Praça dos Três Poderes fins a les zones de més a l’oest, gairebé al límit de Brasília. Entre els dos sentits de circulació hi ha un gran parc, i en aquest i al voltant s’hi situen gairebé totes les atraccions de la capital: la majoria d’edificis de Niemeyer, l’Esplanada dos Ministérios (un parc està envoltat per edificis amb tots els ministeris del país), l’esperpèntic monument-tomba en honor al President Kubitschek, l’estadi que va allotjar el mundial però que ara no té cap equip ni tan sols de 2a divisió, i l’estrafolària Torre de TV!

Torre de TV i mercat
La Torre de TV de Brasília no és res més que això: un entramat de ferros construït l’any 1967 i de 244 metres d’altura. A mitja alçada té un mirador, al que és gratis pujar, amb prou bones vistes, que no maten, i molta cua. Però el més interessant és el que es troba a l’oest de la torre: un mercadillu força gros on es poden comprar tota mena de records de Brasília i en definitiva de tot el país i, sobretot, un lloc ple de paradetes de menjar amb stands de la majoria d’estats de Brasil! És el que té ser la capital. Així doncs, si volem provar la cuina de gran part dels estats i a bon preu, només ens hi hem d’acostar… però per dinar! La gent abans de sopar i com que viuen a prendre pel c deu agafar el cotxe i cap a casa, perquè abans de fer-se fosc ja estan xapant.

Parque da Cidade

Naturalesa i esbarjo
El gran Parque da Cidade, a 5 minuts de la Torre de TV, és un bon lloc on passar-hi una tarda a la fresca en companyia de la tira de gent. A dins hi ha un parc d’atraccions i tot! Als extrems est i oest de la ciutat hi ha les zones “naturals”. A l’oest, el Parc Nacional de Brasília (el parc urbà més gran del món) compta amb unes quantes piscines artificials, zones d’extracció de terra de quan es va construir la capital que han quedat plenes d’aigua, i zones de vivers d’arbres d’on es van treure els que es van plantar a la ciutat. A l’altra banda, a l’est, hi tenim el llac artificial de Paranoá, i el modern Pont Juscelino Kubitschek que el creua. El llac Paranoá va ser creat per a augmentar la humitat i la reserva d’aigua de Brasília, situada en ple cerrado (sabana brasilera, molt seca), a part de per proporcionar tota mena d’activitats aquàtiques com kayak, windsurf i fins i tot submarinisme.

Llac Paranoá i Pont Juscelino Kubitschek

Impressions finals
Brasília hagués pogut ser moltes coses i no acaba de ser res. Una ciutat poc amable amb el turista, amb grans distàncies, avingudes amb inacabables carrils i sense un centre clar. La idea era bona, si: fer una capital ben organitzada, amb grans espais verds i moltíssims edificis emblemàtics. I en el fons ho és. Però té una (només una) línia de metro que, a més, només cobreix la part sud de la ciutat, i els busos són tan caòtics i van tan ràpid que quasi no serveixen pel turista. Aquestes coses i sobretot, segurament, la manca d’història i l’artificialitat de tot plegat, i una veneració exagerada al president que la va crear, fan que pugui arribar a ser una ciutat sense caràcter i fins i tot estrafolària. De totes maneres, com sempre, la gent s’ha acabat imposant i, evidentment, hi ha zones per a vianants. Però poques. En definitiva, Brasília sembla que no hagi acabat de quallar, que s’hagi fet amb bones intencions i que aquestes no hagin acabat de reeixir. No es pot saber si la ciutat anirà a millor o si tard o d’hora entrarà en decadència, tot i que les autoritats s’hi esforçaran bé prou perquè això no passi. Tot i això, en recomanem la visita: té un cert encant especial. No cal estar-s’hi una setmana, però amb un dia o dos en fem prou per copsar aquesta sensació, visitar una ciutat única al món i admirar bona arquitectura!