Santa Maria és l’illa més propera a São Miguel, però està a anys llum en quant a número de turistes, habitants i estrès en general. L’illa més assolellada de les Açores ens sorprendrà amb el seu caràcter rural, simpàtic i tranquil. Molt petita en quant a població (5000 persones) i mida, en dos dies la podem tenir feta, però quedant-nos-hi uns quants més gaudirem de la tranquil·litat, verdor i, si estem de sort, algun dels molts festivals musicals que s’hi celebren. Benvinguts a Santa Maria!
La primera illa en ser descoberta pels portuguesos al voltant del 1430, va ser colonitzada pel nord, però poc a poc Vila do Porto, al sud, va anar esdevenint el centre administratiu de l’illa. Vivien bàsicament d’exportat plantes tintòries, blat, ceràmica i formatge a São Miguel, i durant els s. XVI i XVII era contínuament atacada per corsaris i pirates. L’emigració va augmentar al s. XIX amb la baixada de les exportacions, i no va ser fins que els americans van construir-hi una base l’any 1944 que la dinàmica canviaria. El 1977 va rebre un Concorde, i actualment és un centre de control de trànsit aeri important.
Com arribar-hi i moure’s-hi
En ferri, a l’estiu s’hi arriba en 3h des de São Miguel, per uns 30€. A l’hivern no hi ha vaixells! Atlanticoline
En avió s’hi arriba tot l’any des de Ponta Delgada i des de Lisboa. SATA
La poca població de l’illa (havien arribat a ser 14.000 abans de l’onada d’emigració) i la petita mira fa que sigui molt fàcil d’explorar. Serà fàcil fer autoestop, com en tot l’arxipèlag, i llogar un cotxe ens costarà uns 45€ al dia, més car que a la majoria d’illes. I per dormir, res millor que la Pousada da Juventude: recentment construïda, amb piscina d’aquelles infinites, un bar interessant i un preu excel·lent!
QUÈ VEURE-HI
Vila do Porto
Vila do Porto, capital de l’illa, és més un poblet que una capital. Carrers empedrats i edificis baixos, té el seu encant, i s’hi nota un cert “estrès” que no es nota enlloc més de l’illa. Un bon punt on menjar alguna cosa, comprar o fer un biquini amb formatge de São Jorge. També podem baixar a veure el Forte de São Brás, construït al s. XVII per a defensar l’illa i amb vistes del mar. Al costat hi ha l’espectacular pousada i, si som a Santa Maria quan arribi un ferri, baixar al port a fer-hi un beure i gaudir de l’ambient on s’hi concentra (potser) el 95% de població de l’illa!
Platges i bany
Diuen que les platges més maques de les Açores són aquí. Bé, de fet no és que tingui gaires platges, l’arxipèlag. Però les úniques de sorra blanca sí que són a Santa Maria, i és cert que són espectaculars. Praia Formosa, al sud, és la més ample, i la de São Lourenço, a l’est, genial. Les dues tenen miradors situats a sobre, i petites casetes disseminades per allà. Al nord, Anjos té una bona zona de bany, tot i que una mica atrotinada, i també ens podem banyar a Maia, a l’est.
Maia i Ponta do Castelo
Maia, un petit poblet allunyat de tot, a la part sud-est de Santa Maria, sembla un altre món. La carretera que hi arriba és fantàstica, amb vistes al mar i passant per l’impressionant far de Ponta do Castelo. Si seguim la carretera fins al final, a part de precioses vistes, veurem les típiques escales gairebé verticals que pugen les muntanyes per permetre accés als tancats amb les vinyes… i, seguint, arribarem a una cascada que potser no oblidarem mai, a tocar del mar, amb un riuet pintoresc i molts ànecs. Preciós.
Festivals
Diuen que Santa Maria és l’illa dels festivals. No és que en tingui a centenars, no, però en té 3 de ben coneguts. A principis de juliol, Maia Folk presenta músiques folk i “del món”. Al cap de poc, a mitjans de juliol, Santa Maria Blues porta això mateix, blues, a l’illa. A finals d’agost, per acabar l’estiu, el Festival Maré de Agosto concentra activitats culturals, excursions i concerts en 3 dies. A part d’això, l’illa també compta amb les típiques festes majors açorianes, amb 2 o 3 al mes, des de mitjan juny a mitjan setembre. No ens aborrirem!
Pico Alto
La muntanya més alta de l’illa, amb aquest nom tan original, fa 590m d’alçada i, per què enganyar-nos, no té les millors vistes de l’illa, tot i que són maques, si. S’hi pot pujar en cotxe fins a ben amunt, passat Almagreira a mà esquerra, entre boscos que potser no veurem a gairebé enlloc més de Santa Maria. Hi ha un memorial a les víctimes d’un avió italià que va xocar contra la muntanya l’any 1989, quan intentava aterrar per fer una parada tècnica en la ruta Milà – Punta Cana.
Barreiro da Faneca
L’espai sideral
Diuen que a Santa Maria podem visitar Mart. El Barreiro da Faneca, al nord, és una espècie de desert vermell, argilós i sec. És peculiar, si, però anar-hi expressament potser no val la pena. Quan plou, l’aigua forma canals a la terra, i ha tornat el paisatge d’aquesta manera que no sembla, diguem-ne, terrestre. És molt petit, i haurem d’aparcar el cotxe i caminar una mica, potser, en temporada alta. I, per estrany que sembli, l’illa té una estació de la ESA, l’Agència Espacial Europea, no massa lluny del desert, dedicada a captar senyals de banda S dels llançaments de naus espacials des de la Guaiana Francesa. En un futur pròxim, està pensat ampliar-la i que capti, també, senyals de la banda X procedents de satèl·lits.
Ruta pel nord
Des de la Badia de São Lourenço, i per tornar cap a la capital, es pot fer una ruta pel nord molt pintoresca si disposem de vehicle. Passarem per l’idíl·lic poble de Santa Barbara, molt verd, amb casetes precioses escampades pels prats i boscos. Podem desviar-nos un moment i acostar-nos fins a l’escarpada Ponta Norte, amb bones vistes. Al tornar, seguirem per les Feteiras, amb encara més vistes espectaculars i paisatges d’allò més rurals. Aquí, la carretera es torna màgica, sola, estranya. Seguirem fins a Ribeira do Engenho on, a mà dreta de la carretera, una senyora gran ens obrirà les portes de casa seva per ensenyar-nos l’artesania (bonica i barata) que ella mateixa fa. Ja per acabar, seguirem fins a São Pedro i de tornada a Vila do Porto.
Viatgisme 
Retroenllaç: Les Açores | Viatgisme
Retroenllaç: Nou vol directe Barcelona – Açores! | Viatgisme