La Palma és única. Segurament l’illa més verda de les Canàries, on els boscos frondosos i vells del nord contrasten amb el terreny volcànic i negre del sud, les muntanyes cauen en picat al mar i excursionistes alemanys es passegen torrats pel sol. Potser no destaca per les platges, però amb infinitat de rutes senderistes i, evidentment, algun lloc preciós on banyar-nos, no ens decebrà!
Amb uns 90.000 habitants és tota ella Reserva de la Biosfera i compte amb la 2a muntanya més alta de les Canàries: el Roque de los Muchachos, a 2.426 m. Es creu habitada des del s. V aC, però va ser incorporada a l’Imperi espanyol al 1493 després que els conquistadors espanyols traïssin i paressin una emboscada als nadius.
Durant el segle següent van començar a exportar sucre, mel i fusta, i Santa Cruz va arribar a ser el 3r port espanyol darrere Sevilla i Anvers, però durant el segle passat aquests productes van entrar en crisi. Avui en dia l’economia està basada en el plàtan, tot i que cada cop més en el turisme
Com arribar-hi
Des de Barcelona, Vueling hi vola un parell de cops per setmana. Alternativament podem arribar-hi des de les altres illes, on La Palma té ferris directes amb Armas o Fred Olsen a La Gomera, Los Cristianos (Tenerife) i Las Palmas, i vols amb Canaryfly i Binter a Tenerife Nord i Gran Canària.
Com moure-s’hi
El millor a La Palma, com sempre a les Canàries, és llogar-hi un cotxe. El transport públic no és dolent, però és lent i no ens acosta als llocs d’interès, com al Roque o a les platges, ja que al fer-ho, per culpa de la complicada orografia de l’illa, s’hauria de desviar molt de la ruta!
QUÈ VEURE-HI
Santa Cruz de La Palma
La capital de l’illa, amb 20.000 habitants, es pot fer fàcilment amb un dia i a peu. Destaca el Carrer O’Daly, conegut com Calle Real, l’eix principal i sense cotxes de la ciutat, on hi ha la Plaça d’Espanya, l’Ajuntament i l’Església. Una mica cap al nord, a l’Avenida Marítima, hi ha els famosos balcons plens de flors. Valdrà la pena pujar una mica fins a la Plaça Santo Domingo, i si seguim pujant arribarem a carrerons colonials desconeguts i sense ni un turista.
Salvatge Nord
El nord de l’illa queda relativament a prop de la capital en línia recta, però les muntanyes i les tortuoses carreteres fan que es tardi una eternitat en arribar-hi. Però valdrà la pena: és inacabable. Podrem banyar-nos a platges com la de Nogales o Puerto Espíndola, o en piscines com Charco Azul o la Fajana de Barlovento. Seguint encara més hauríem de passar per l’espectacular LP-109 fins arribar a Santo Domingo de Garafía. Cap a l’oest passarem per una zona plena de coves, plenes d’alemanys hippies, i així fins a Puntagorda, potser amb les millors postes de sol de l’arxipèlag.
Roque de los Muchachos i Parc Nacional de la Caldera del Taburiente
El Roque queda just a sobre de la Caldera, i si hi pugem un dia clar les vistes són immillorables. També val la pena pujar-hi si està tapat, ja que el Roque sol estar per sobre i els altres pics de l’illa ens semblaran illes més petites en un mar de núvols. Per acabar-ho d’adobar, pujar-hi de nit, sobretot amb lluna nova, ens permetrà observar un cel dels més espectaculars del món entre la gran quantitat d’observatoris que hi ha. Més avall, a la Caldera, com a mínim haurem de fer la famosa ruta que baixa del mirador de Los Brecitos, arribant-hi amb taxi per uns 10€ i baixant a peu. Un espectacle!
Pobles
Aquí tot son pobles petits. Si bé és cert que molts segueixen la tipologia canària moderna (desorganitzats, lleigs i amb aspecte d’haver estat construïts durant el boom), n’hi ha alguns que se salven. A destacar, a part de la capital, el tranquil·líssim poble de Santo Domingo de Garafía, on podem fer segurament el cafè més barat d’Espanya per només 50 cèntims. A Puntagorda podrem gaudir dels seus impressionants bars mirant al mar. A Los Sauces hi veurem un estil similar a Santa Cruz i, si visitm el centre de Los Llanos de Aridane, ens semblarà Mèxic. Puerto Naos, Puerto de Tazacorte i Los Cancajos són plens de turistes, però si volem un bany urbà són la millor opció. També podem banyar-nos als pobles il·legals, o “poríses”, més pintorescos, com La Bombilla o El Remo.
Rutes a peu
A més de les que passen pel Parc Nacional l’illa està plena de rutes a peu, i per això és una famosa destinació entre alemanys i francesos. D’entre moltes, a destacar la terrible El Bastón, que uneix el Far de Fuencaliente amb Puerto de Tazacorte (i famosa per ser la que fa la Transvulcania), divisible en forces rutes més petites. També val la pena la Puerto a Puerto, des de Santa Cruz també al Puerto de Tazacorte. Des del Refugio del Pilar, podem fer un tram de la Ruta de los Volcanes sobre Cumbre Nueva i girar cal a El Paso fins a la Ermita de la Virgen del Pino. I la ruta de Los Tilos val molt més la pena que El Cubo de la Galga!
Rutes en cotxe
Les carreteres a La Palma poden ser un infern si tenim pressa, però si anem tranquils són una delícia. Estaria bé pujar al Roque, i l’estreta LP-109, al nord, sembla treta d’un conte. Al sud, la LP-207 que baixa al far de Fuencaliente ens delectarà amb vistes al mar, al Hierro i a la Gomera. Per paisatges podem baixar per la LP-301 fins a El Paso i, per acabar, travessar una colada de lava per la carretera El Hoyo Todoque.
Negre Sud
El sud és diferent a tota la resta de l’illa. Més jove geològicament, més negre. L’última erupció a l’illa va tenir lloc aquí l’any 1971, al volcà Teneguía, afegint unes quantes hectàrees de terra a La Palma que els polítics i cacics es van autoadjudicar i que, encara avui, són conflictives. Bones platges com La Zamora y Playa Chica, el Far de Fuencaliente i les salines, gran quantitat de vinyes i moltes rutes ens mantindran ocupats uns quants dies!
Viatgisme 