S’ha de dir que Fuerteventura és un espectacle. A mi, personalment, va ser l’illa canària que més em va agradar. Una sensació de far west inhòspit, àrid, es barreja amb platges espectaculars, poblets bonics i sorra. Molta sorra.
Fuerteventura és geològicament l’illa més antiga de les Canàries, la 2ª més gran i la 4ª en població, amb uns 110 mil habitants. Habitada inicialment per berbers, estava dividida en dos regnes indígenes abans de ser conquistada pels espanyols als inicis del s.XV. Llavors, invasions, atacs i les típiques coses de l’Edat Mitjana fins que es van abolir els señoríos, es va integrar a la província de Las Palmas i s’hi va construir l’aeroport, sobre el 1950. A partir de llavors van començar a arribar els guiris.
Com arribar-hi
Des de Barcelona podem volar-hi gairebé cada dia amb Ryanair o amb Vueling, per un mínim de 20€ el trajecte. Alternativament podem arribar-hi des d’altres illes canàries si som per allà, ja sigui amb ferri de Naviera Armas o Fred Olsen, des de Lanzarote i Gran Canària, o volant-hi des de LPA o TFN amb Binter o CanaryFly.
Com moure-s’hi
El millor a Fuerteventura, com a qualsevol altra illa canària, és llogar-hi un cotxe. El transport públic no és dolent, però ni els horaris ni les parades són gaire convenients si volem anar a llocs més allunyats i visitar tot el que puguem.
Un cap de setmana a Fuerteventura
Divendres aterrarem, agafarem el cotxe de lloguer i pujarem cap al nord per FV-1a travessant les dunes i banyant-nos al mar. A Corralejo podrem agafar un ferri fins a la Isla de Lobos i menjar-hi algo. Si passem la nit a Corralejo hi trobarem molt d’ambient, sobretot italià, o podem dormir a Cotillo si volem més tranquil·litat.
Dissabte seguirem cap al sud i passarem pels preciosos pobles de La Oliva, Betancúria i Pájara. Si volem un bany podem trobar-lo al poblet d’Ajuy o a Las Playitas, més al sud. Podem acabar el dia per aquí o seguir més al sud.
Diumenge podem mirar d’arribar fins als racons aïllats de Cofete o El Caletón, o visitar alguna de les boniques platges prop de Morro Jable. Abans de marxar, farem un banyet a les platges veïnes de Risco el Paso i Sotavento.
QUÈ VEURE-HI
Platges
Fuerteventura és una platja gegant. A tot arreu hi trobarem uns quants granets de sorra on tombar-nos-hi a prendre el sol, amb algun xiringuito aprop. N’hi trobarem de tot tipus: esportistes, ventoses, aïllades, urbanes, nudistes, salvatges… Des de les espectaculars platges del sud, com La Señora, la rústica Pozo Negro o les inacabables muntanyes de dunes de Corralejo o Cotillo, no ens les podrem acabar.
Cofete
Cofete mereix ben bé un apartat per si sola. En aquesta espècie de llogaret, que compta amb un restaurant i on es pot arribar en un autobús 4×4, potser és del més pintoresc de l’illa. Des d’un cementiri menjat per la sorra, a un pou al mig del no res, a cabres i burros, a vistes espectaculars i a una casa d’allò més misteriosa: Villa Winter, una casa construïda per un alemany que es diu que va servir de punt d’abastiment nazi (+ info aquí). Ah, i no oblidem la seva inacabable i ventosa platja!
Nord
La zona nord de l’illa té molts racons interessants i potser serà la nostra porta d’entrada a Fuerteventura, si venim des de Lanzarote. A Corralejo hi tindrem la major oferta d’oci de l’illa (i molts italians), els ferris per anar a la Isla de Lobos i les gegants muntanyes de sorra de les dunes. La costa nord està plena de bones platges aïllades, i a la part nord-oest hi trobarem Cotillo: un altre poblet turístic amb bones platges a prop. A l’interior, podem visitar La Oliva i el seu museu o pujar a la muntanya mítica majorera: Tindaya.
Península de Jandía
La punta sud de Fuerteventura és una zona dominada pels turistes, ja que des de l’inici i fins a la localitat de Morro Jable (des d’on agafem el ferri a Las Palmas), la costa sud està plena de zones hoteleres. Tot i això, passat aquest poble, la cosa canvia. La carretera asfaltada s’acaba i ens condueix a una bifurcació. Cap a la dreta, la costa nord: Barlovento, d’allò més salvatge i difícil d’accedir-hi; és on es troba Cofete. Recte, fins a Punta Jandía i el poble de El Caletón.
Pobles preciosos
És possible que el poble més bonic que hagi vist a les Canàries fos en aquesta illa. Al bell mig d’una vall, fins i tot el trajecte per arribar-hi ja val la pena: Betancúria, la primera capital canària, és tan maco que no podem marxar sense fer-hi una visita. Més al sud, el poble de Pájara té un centre ple d’arbres gegants que fan una ombra deliciosa. Per pobles amb platja, Cotillo, al nord, té molt d’encant i, més al sud, Las Playitas tampoc ens decebrà. La capital, Puerto del Rosario, no val gens la pena.
Naturalesa, rutes i esports
L’illa té molts de parcs que podem visitar, i rutes a peu per fer. Els més coneguts i visitats són les Dunes de Corralejo i la veïna Isla de Lobos, al nord. La zona dels Cuchillos de Vigán i del Malpaís Grande és molt afilada, i hi trobarem rutes i, a la costa, caletes desertes. Ja més al sud, la Península de Jandía ens donarà de tot i més. I, sens dubte, els esports de mar són els reis: submarinisme, surf a Cotillo i kite o windsurf a Sotavento.
Carreteres espectaculars
Una de les coses que més ens sorprendrà aquí seran les carreteres: llargues, negres i, sobretot, molt panoràmiques. De totes elles, en podem destacar algunes. La FV-30, sobretot als voltants de Betancúria, ens regalarà unes vistes impressio-nants. I, sense asfaltar, la pista a Cofete també és un espectacle. La FV-1a travessa les dunes del nord ben bé pel mig, i la FV-2 al voltant de Tequital sembla que passi per Mart.
M’han interessat els vostres comentaris.Venim per una setmana i crec que hi ha temps per veure el que dieu. No m’ha quedat clar el temps que es triga en vaixell fins arribar a Islas de Lobos.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Hola Maite! Ara veiem això, estàvem de viatge quan vas deixar el comentari. Vau poder anar a Fuerteventura o us va agafar el confinament abans?
M'agradaM'agrada